Progressive Rock
OSKAR Records · 30 de març del 2026
El nom del grup és la suma de «trio» i «Mellotron» i el cinquè tall es diu «Melloreed» (3:45), de manera que no hi ha gaire dubte sobre on és el centre del disc. Terra Tiempo arriba tretze anys després de Funfair Fantasy i són dotze talls, seixanta minuts i gairebé tot instrumental.
Menno Boomsma toca la bateria, Eddie Mulder el baix i les guitarres i Edo Spanninga els teclats; els dos últims venen de Flamborough Head. El baix va molt endavant a la mescla, cosa poc corrent en un disc plantat sobre teclats, i la guitarra fa de veu melòdica a «The Return Of Jemetrion» (4:38) i a «Far Away» (5:04). El tall que obre porta el títol del disc i funciona com a obertura en el sentit literal: hi entren un darrere l’altre tots els instruments.
Dels dotze talls, només dos porten veu, i les canta el bateria: «Red Dust» (7:13), que és la peça més llarga, i «Growing Clouds» (3:21), una de les més curtes. En un disc plantejat com a instrumental són dos afegits que el conjunt no demanava, i el crític de DPRP que segueix el grup des de Pilgrim confessa que se les salta.
Un grup batejat amb el nom d’un instrument de textura, que torna al cap de tretze anys amb una hora de música, no es permet en cap moment una peça llarga: el màxim són els 7:13 de «Red Dust» i nou dels dotze talls caben entre 3:21 i 5:23. El format de cançó aguanta seixanta minuts per ofici del trio, però el Mellotron tenia més a dir del que el rellotge li deixa.
Dotze talls, seixanta minuts i trenta-vuit segons. Abans de Funfair Fantasy hi havia Tortoise (2003) i Pilgrim (2007), tots dos ressenyats en el seu moment per DPRP.
Valoració: 7.1/10
Text de Guillem Cardós