Steve Hackett & Steve Rothery – The Roaring Waves

Progressive Rock

Portada de «The Roaring Waves», de Steve Hackett & Steve Rothery

InsideOut Music · 28 d’agost del 2026

«K-129» (7:52) és la peça més llarga de les set i la que treu més partit del concepte marí: pren el nom del submarí nuclear soviètic desaparegut al Pacífic el 1968, la guitarra elèctrica hi imita la maquinària submergida i els teclats de Riccardo Romano hi fan de fondària. El disc sencer fa 45:07 i és instrumental de cap a peus.

El punt de partida és biogràfic. Rothery va créixer a Whitby, a la costa de Yorkshire, i d’allà surten el títol i «Sandsend» (4:45), que és el poble del costat. «Red Dragon» (4:18) porta el nom del vaixell que la Companyia Britànica de les Índies Orientals feia servir als seus primers anys, obre amb un so de viola de roda i Hackett hi toca una guitarra sitar per donar-li el color que ell mateix explica: «Vaig fer servir una guitarra sitar, entre d’altres, per aconseguir aquell aire oriental autèntic». «Pacific Coast Highway» (7:30) tanca amb la seva harmònica i uns teclats de regust Hammond, i és l’únic lloc del disc on la cosa s’acosta al blues.

La formació és Hackett a les guitarres elèctriques i acústiques, harmònica i cors; Rothery a l’elèctrica, el baix i algun teclat; Romano als teclats i al baix, i a més com a coautor, enginyer i responsable de la mescla; Daniele Pomo a la bateria dels talls 1 a 5 i Leon Parr als dos últims. Ho ha masteritzat Miles Showell als Abbey Road. El vídeo de «The Black Sea» (6:40) es va filmar amb la banda sencera als Real World Studios de Peter Gabriel.

Vuit anys de feina per a una trobada de dos guitarristes amb maneres de frasejar ben diferents, i el resultat costa d’atribuir: en bona part del disc no se sap qui toca, i quan es distingeix és perquè hi ha un tema de Hackett. Rothery, que és el guitarrista de les notes sostingudes i dels solos que respiren, gairebé no té cap passatge on la seva manera mani el tall. Les set peces segueixen a més el mateix pla (entrada atmosfèrica, tema de guitarra, clímax amb corda orquestrada), i a la sisena ja se sap què vindrà.

Set talls, quaranta-cinc minuts, InsideOut Music, 28 d’agost. El vam llistar com a anunci al número de juliol i agost, quan encara no havia sortit.

Valoració: 7.2/10

Text de Guillem Cardós

Desplaça cap amunt