Jazz
Palmetto Records · 18 de setembre del 2026
El disc obre amb «Wind Spirit» (4:29), on Dawn Clement canta el versicle de Joan 3:8 sobre el vent que bufa on vol mentre Matt Wilson frega els plats amb escombretes tan fluix que gairebé es noten més que no se senten; la resta del sextet hi va entrant d’un en un. És el segon disc de Good Trouble, dos anys després del que duia el nom del grup (Palmetto, 2024).
Les versions són la part que marca el to. «I Won’t Back Down» (4:19) de Tom Petty queda despullada fins a la resistència en veu baixa, amb vuit compassos de tenor de Jeff Lederer que són el millor solo breu del disc. «Anyone Who Had A Heart» (4:17), de Burt Bacharach i Hal David, la canta Clement sense cap efecte i sense forçar el plany. I «Black Fire» (5:30), d’Andrew Hill, és on la secció rítmica es tensa de debò i on Tia Fuller i Lederer toquen encès sense perdre l’angulositat del tema original.
La formació és poc habitual per a un disc de bateria: dos saxos alts (Fuller i Anisha Rush), Lederer al tenor i al clarinet, Clement al piano i a la veu, i Ben Allison al contrabaix i a un baix elèctric Hofner. «Fuller Love (In Case You Missed It)» (6:34) és el tall més llarg, de Bobby Watson i escrit en homenatge al trombonista Curtis Fuller, i arrenca amb un vamp de groove que la banda recull abans que Tia Fuller entri amb un so d’alt gruixut. Al tall que dona títol al disc (4:34) s’hi afegeix un cor de familiars i amics cantant-lo.
Deu talls que vénen de procedències molt diferents (un versicle bíblic, Bobby Watson, Tom Petty, Andrew Hill, Bacharach, un espiritual i les composicions del mateix Wilson) i el grup els resol gairebé sempre pel mateix camí: tempo mitjà, veu de Clement al davant, un solo per cap. Vuit dels deu talls es mouen entre 4:17 i 5:52 i res no es desborda mai. La cohesió que en surt és de temperatura, i «Black Fire» és l’única on el sextet es permet sonar incòmode.
Deu talls, cinquanta minuts, Palmetto Records, 18 de setembre.
Valoració: 7.5/10
Text d’Aina Torrents