Classic Rock
Pravda Records · 2 de setembre del 2026
«One Last Heist» dura 3:38 i sona a sintonia de sèrie policíaca dels setanta. Stace explica que el primer cop que la va sentir per la ràdio el locutor la va descriure com un encreuament entre el tema d’una pel·lícula de Michael Caine i Steely Dan, i ho dona per bo: el model eren els discos del segell CTI i els dos volums que David Axelrod va dedicar a Blake. Del final del tall, ell en destaca el baix d’Eddie Carlson.
El disc es va gravar a l’Studio 1935, al Bok Building de Filadèlfia, amb Carlson i el bateria Stéphane San Juan tocant a la mateixa sala. És una reacció contra «Late Style» (2021), que la pandèmia va obligar a gravar cadascú pel seu compte quan Stace i David Nagler l’havien pensat d’una altra manera. Nagler firma amb ell les onze cançons, els arranjaments i la producció.
L’inventari d’estils és llarg i es nota tall a tall. «Penelope» (4:45) porta el saxo de Stuart Bogie i una producció que mira cap a Gerry Rafferty. «Hanging Up The Sickle» (4:55) se’n va a Cuba, al mambo i al cha-cha-cha. I «I Say Lots Of Things» (3:42) és una samba: Nagler la va començar en clau cubana i Stace el va empènyer cap a la fusió brasilera, amb Gustavo di Dalva a la percussió. La guitarra de Joe Gore surt a quatre cançons, i Stace el va localitzar des d’un motel de San Diego, enmig d’una gira.
El material promocional anunciava un disc d’orgue. L’orgue no hi apareix de debò fins a «Get It In Your Fingers», que és el sisè tall dels onze, i tampoc no s’hi queda gaire. L’altre problema és de temperatura: onze cançons, cap que passi de 5:38, totes cantades al mateix registre càlid i a mig gas. Així, «Thoughts And Prayers», que és la cançó de protesta seriosa i que els dos van deixar en balada de piano i sintetitzador (van renunciar a les cordes reals perquè els semblava que demanaven compassió), acaba sonant igual de cordial que les bromes.
Onze cançons, 46 minuts i mig, Pravda Records, 2 de setembre. La lletra de «Hello Dead Horse», que tanca el disc en 2:36 amb piano i xiulets, Stace la va escriure fa trenta anys i la va tocar en directe una vegada amb els Minus 5 a Seattle, amb una altra melodia.
Valoració: 7,5/10
Text d’Enric Vilaplana