Metal
Killer Candy Records · 18 de setembre del 2026
«House by the Grave» obre amb sis minuts i tres quarts de riff arrossegat i la veu de Kevin Starrs doblada i xopa de reverb, i aquell registre mana durant els vuit talls. Shapes of Midnight és el setè disc d’Uncle Acid and the Deadbeats i el primer que es publiquen ells mateixos des de Blood Lust. El segell és seu i es diu Killer Candy Records.
Es va gravar a Abbey Road en tres dies, amb les taules de finals dels seixanta que hi ha als estudis, micròfons dels cinquanta i dels seixanta i micròfons de sala per recollir l’ambient. Es nota sobretot als teclats: «When Evil Wakes» arrenca amb un orgue de to Farfisa i la guitarra hi respon amb frases de blues, sense la brutícia de garatge que el grup s’havia reservat sempre.
El saxo de Rachel Burnett és la novetat més visible. A «I Won’t Sleep (’Til You’re Gone)» acompanya les estrofes i es queda el final, i el tall acaba sent un shuffle de glam setanter amb el pes d’un disc de doom. Starrs explica que, en una altra cançó, va agafar una presa de saxo descartada, la va posar del revés i la va deixar al final: allò li va canviar el desenllaç que tenia escrit.
«Psycho on the Loose» és l’únic lloc on els sintetitzadors treballen per sota de la cançó en comptes de fer-li de capa d’ambient, i «Sleep No More» tanca amb un shuffle lent de blues i teclats i una part parlada amb la veu distorsionada. Starrs diu que hi buscava un groove de ZZ Top.
Sis dels vuit talls passen dels cinc minuts i la seqüència gairebé no afluixa: «Don’t Let It Control You», tres minuts i tres quarts, és el que trenca el pas, i «The Other Side of the Sky» tampoc no arriba als cinc. Tret del saxo, tot el que hi ha és terreny ja recorregut: després de Nell’ Ora Blu (2024), aquest torna al de The Night Creeper (2015) i Wasteland (2018), i el riff arrossegat i la veu xopa de reverb del primer tall són els mateixos dels vuit.
Vuit talls, quaranta-cinc minuts. L’argument és el d’una pesta que cau sobre tothom mentre la classe dirigent s’hi tanca al davant; Starrs diu que hi va reconèixer «The Masque of the Red Death», de Poe, un cop escrit. Va sortir el 18 de setembre, just abans de la gira nord-americana.
Valoració: 8/10
Text de Roger Estivill