Progressive Rock
Fuzz Club · 2 d'octubre del 2026
«Burial» (4:41) obre el disc sense pròleg i a velocitat màxima: bateria, guitarres i sintetitzadors apilats que no baixen en cap moment dels gairebé cinc minuts, amb la veu esquinçada de Gonçalo Ferreira per sobre. Els set talls sumen trenta-nou minuts.
Jaime Gomez Arellano, que ha treballat amb Ghost, Ulver i Behemoth, va produir, mesclar i masteritzar el disc als ARDA Recorders de Porto a principis del 2026, i aquí hi ha la diferència més audible respecte d’«Astromorph God» (2023). A «Sleeper» (6:44), cap a la meitat, el grup deixa caure tot el soroll i es queda en un passatge de sintetitzadors; quan les capes tornen a entrar, cadascuna se sent al seu lloc.
El grup explica que va reservar l’estudi sense tenir res compost i que el disc sencer va sortir de poc més d’un mes intens de local: «la pressió de voler fer un pas endavant amb el disc següent va començar a aparèixer i va provocar algunes friccions internes». El títol ve de «The Waste Land» de T. S. Eliot, i la portada és un arbre pelat i gelat sobre un fons taronja encès.
El gest es repeteix massa. «Burial», «Decipher» (5:02) i el tema títol (5:19) arrenquen tots de la mateixa manera, i «Silenced Soul» (2:30) és l’únic moment en què el disc abaixa el cap. A «Way Down» (6:48) la banda busca una tornada de les que s’enganxen, amb una veu neta més a prop del grunge dels noranta, i la peça queda com si vingués d’un altre disc. «Rapture» (7:57) tanca tornant a pujar des de dalt.
Valoració: 7.6/10
Text de Guillem Cardós