The Spacelords – Uranus Omnibus Sanctus

Progressive Rock

Portada de «Uranus Omnibus Sanctus», de The Spacelords

Tonzonen Records · 18 de setembre del 2026

El tall que obre el disc i li dona títol arrenca amb l’orgue de Didi Holzner, que és un convidat. Durant els primers minuts dels gairebé deu que dura, l’instrument que fixa el terreny harmònic no pertany al grup: la guitarra de Matthias Wettstein hi va entrant per capes, i Ekhard Kazmaier i Marcus Schnitzler sostenen un pols que puja sense trencar-se mai del tot.

Quatre talls i quaranta-quatre minuts. «Survive To Win» (11:36) és el més frontal, amb un riff insistent i un solo llarg de guitarra d’inflexions modals mediterrànies. «Whales» (14:49) és el més extens i també el que es permet més estona de no anar enlloc, fins a un creixement amb wah que el resol. «On The Verge Of Delirium» (7:49) tanca amb la forma més comprimida de les quatre: saturació, sintetitzador, pandereta i un final que no acaba de posar-se a lloc.

És el novè disc d’estudi del grup i el vuitè per a Tonzonen, segell amb qui treballen des de «Synapse» (abril del 2014). Els Spacelords van començar a Reutlingen l’abril del 2008 com a quartet amb flauta i són un trio des del final del 2009. Schnitzler ve d’Electric Moon, i la masterització la firma Eroc, el bateria de Grobschnitt convertit en enginyer.

«Nectar of the Gods» (2023) també eren quatre talls, amb un repartiment de minuts gairebé idèntic, i el que canvia el color d’aquest disc —l’orgue de Holzner— ve de fora del grup. Del que els tres fan diferent respecte de fa tres anys costa assenyalar-ne res de concret. Hi ha un segon problema: el segell presenta «Survive To Win» com el centre conceptual del disc, i en una obra sense veu aquesta idea només arriba a qui hagi llegit la nota de premsa.

El tema títol va sortir com a senzill amb vídeo el 31 de juliol.

Valoració: 7.5/10

Text de Guillem Cardós

Scroll to top