Progressive Rock
Autoeditat · 24 d’agost del 2026
«Shadow Puppets» obre amb Lucy Shevchuk tocant el piano a través d’un altaveu Leslie, i aquests sis minuts i onze segons ja avisen del que vindrà: un tema que arrenca amb un color de cabaret i acaba en una zona molt més fosca i molt més pesant. Shevchuk hi canta, hi toca la guitarra i hi posa els teclats; Jack Vallance s’encarrega de l’altra guitarra, Benedict Rhodes del baix, Tomos Cooper de la bateria i Nathan Butcher reparteix percussió i sintetitzadors.
«Kill the King» dura quatre minuts i quinze segons i és el tall on el quintet se’n va de dret cap al hard rock britànic dels vuitanta: tempo de punk, un riff que no para de córrer, i Vallance i Cooper empenyent l’un contra l’altre fins al final. A «Pins and Mould», sis minuts i vint-i-un, la banda es posa en territori d’AOR durant la primera meitat i el gira del revés a la segona.
El disc es tanca amb «Masquerade», sis minuts i quaranta, amb una guitarra que dibuixa cercles com un cavallet de fira i un arranjament de cor que empeny la peça cap a un aire quasi de ska.
Onze temes i gairebé cinquanta-cinc minuts donen per a molt, i Square Wild hi fiquen blues, vodevil, punk, funk, AOR i cabaret sense que res acabi de cosir-ho: «The Drifter» (2:26), «Sailor» (3:07) i «Red and Blue» (3:27) passen abans d’haver-se assentat, i el tall més llarg, «Malleus» (7:14), arriba quan el disc ja ha canviat de registre quatre vegades.
És el primer disc llarg de la banda, vuit anys després de formar-se i gairebé cinc després de l’EP «The Tree-P» (novembre del 2021). El van publicar pel seu compte, sense segell, el 24 d’agost.
Valoració: 7.5/10
Text de Guillem Cardós