JazzFolk & World
One Drop · 24 d’abril del 2026
«Matongué» comença amb una línia de violoncel que podria ser d’una suite barroca, i als pocs compassos ja s’ha convertit en un tres per quatre de sala de ball amb el piano a sobre i el saxo soprano de Manuel Pramotton comentant des d’un costat. Sis minuts i trenta-un segons que resumeixen què és aquest disc: un quartet de corda, un pianista africà i un saxo, tots fent de secció rítmica quan toca.
L’Ensemble Partage és italià i pren el nom de la paraula francesa que vol dir «compartir». Són dos violins, viola i violoncel, més Pramotton al soprano i Marco Giovinazzo i Nesta Mondelice a la percussió; es va gravar al Studio Peninsula de Sarzeau, a la Bretanya. La manera habitual de treballar és que les cordes posin un riff curt que es va desplaçant i que el piano hi entri per sobre amb contramelodies.
«Hysteria» (2:45) i «Ngandajika» (4:41) són les dues peces construïdes sobre repetició minimalista, i la segona és la que més aguanta l’escolta repetida. «Mopti» treu el piano del fons i el posa a fer el riff mentre el violoncel sosté notes llargues i planyívoles. «Twist & Smile» són set minuts de ragtime vist des de Kinshasa, i «Partage» tanca amb l’única veu del disc, la de Lema, sobre un aire que sona caribeny.
Lema va néixer el 30 de març del 1946 a Lufu-Toto, a l’actual República Democràtica del Congo, i viu a França des de fa dècades. El disc va sortir vint-i-cinc dies després que complís vuitanta anys.
El preu d’aquesta fórmula és que quatre instrumentistes de corda es passen bona part dels quaranta-sis minuts fent acompanyament. El primer pla melòdic és sempre del soprano o del piano, i les cordes gairebé mai no surten a dir res pel seu compte; en un disc que fa del quartet la meitat del títol, és un desaprofitament que es nota sobretot a «Aquarius», on l’escriptura hi era.
One Drop, 24 d’abril del 2026. Nou talls, 46 minuts.
Valoració: 7.8/10
Text d’Aina Torrents