Jazz
Tzadik · 19 de juny del 2026
«If I Should Lose You» obre el disc amb el tema exposat gairebé sense pes i a poc a poc, i acaba amb tres acords repetits que hi deixen una duresa que no hi havia hagut en tres minuts i setze segons. És el primer de dinou talls. Dinou talls en cinquanta-cinc minuts i quatre segons vol dir que aquí cap lectura no s’allarga: la mitjana és de dos minuts i cinquanta-quatre.
Ran Blake va néixer a Springfield, Massachusetts, el 20 d’abril del 1935 i té noranta-un anys. Va fundar el departament de Third Stream del New England Conservatory amb Gunther Schuller i hi va ensenyar més de quaranta anys, i el repertori d’aquest disc és la seva manera de treballar posada en una llista: «My Name is Mimi» de Puccini, «Ain’t Misbehavin’» de Fats Waller, «Hallelujah, I Love Her So» de Ray Charles, «Judy» d’Al Green, «Silent Night», «La Vie en Rose» i, per tancar, «The Thrill Is Gone» de Roy Hawkins i Rick Darnell.
«You Are My Sunshine» és el tall on es veu millor què hi fa. La cançó arriba amb les harmonies tortes i el que era una tonada de postal queda incòmoda sense que la melodia s’hagi mogut d’on era. A «Saving All My Love for You», de Michael Masser i Gerry Goffin, el procediment és el contrari: el tema es manté al davant i el que es mou és el que hi ha a sota. Blake ja l’havia gravada aquest mateix any amb Dominique Eade a «Roots & Byways» (Sunnyside) i aquí la refà sol; d’Eade també hi toca una composició, «Go Gently to the Water» (2:29).
Dotze dels dinou talls no arriben als tres minuts i només dos passen dels quatre. La manera de treballar de Blake consisteix a desmuntar un tema i tornar-hi, i a «Ain’t Misbehavin’» (1:42), «La Vie en Rose» (1:57) o «The Bebopper» (1:54) la peça es tanca quan la relectura tot just ha quedat plantejada. El disc és també més reposat que el Blake de fa trenta anys, amb menys desviacions sobtades, que era una de les coses que el feien reconeixible de seguida.
Tzadik, 19 de juny del 2026. Dinou talls, 55:04, piano sol.
Valoració: 7.5/10
Text d’Aina Torrents