Classic RockProgressive Rock
Pye Dubois va morir el 15 de setembre a casa seva, a London (Ontàrio), als 77 anys. No se n’ha comunicat la causa. La mort no es va saber fins al 23, quan la funerària Smith de Sarnia en va publicar l’esquela, que el descriu com «una autèntica icona canadenca» i «un escriptor, artista, lletrista i poeta dotat».
Es deia Paul Phillip Woods, havia nascut el 6 d’octubre del 1948 i es va criar a Sarnia, on el 1972 es va ajuntar amb Kim Mitchell. D’aquella societat en va sortir Max Webster, un grup del qual Dubois va escriure totes les lletres sense pujar mai a l’escenari: als crèdits hi consta com a cinquè membre no executant, la fórmula que el deixava dins de la banda i fora de la foto. Va firmar els cinc discos, del primer del 1976 a «Universal Juveniles» del 1980, i va continuar amb Mitchell en solitari a «Akimbo Alogo», «Shakin’ Like a Human Being» i «Rockland», els tres discos de platí del guitarrista, abans de tornar-hi el 1994 amb «Itch».
Amb Rush va treballar quatre vegades en quinze anys, sempre a través de Neil Peart, i una d’aquelles quatre és «Tom Sawyer». Venia d’una lletra seva que es deia «Louis the Lawyer» i que Peart va reescriure: el rebel que milions de persones canten des del 1981 va començar sent un advocat. «Les seves lletres originals eren una mena de retrat d’un rebel d’avui», en va dir el bateria, «un individualista d’esperit lliure que camina pel món amb els ulls ben oberts i decidit». Les altres tres són «Force Ten», «Between Sun and Moon» i «Test for Echo».
Mitchell l’ha acomiadat així: «Descansa en pau, lletrista, amic i company d’escriptura Pye Dubois. Sí que en sabies, de tocar per art amb la llengua anglesa!» I hi ha afegit: «En Pye improvisava amb l’anglès d’una manera increïble, hi pintava quadres.»
El bateria de Max Webster, Gary McCracken, va morir dos dies més tard, als 75 anys. Dubois i Mitchell van entrar junts al Canadian Songwriters Hall of Fame el 2021, tot i que a la cerimònia només hi va anar Mitchell.
Text d’Enric Vilaplana