Jazz
Ndeya · 2 d’octubre del 2026
«Electric Forest» dura setze minuts i divuit segons i és l’última cosa que hi ha a «Music Is Invisible». Comença amb percussions de conga esmorteïdes i la trompeta de Jon Hassell travessant-les a pas mesurat, i cap a la meitat el paisatge se li tira a sobre: ritmes asíncrons, xiulets i brunzits que van tapant l’espai fins que el que quedava de línia melòdica ja no es pot seguir. El disc no es va gravar a cap estudi: és el concert de St John At Hackney Church del 23 de maig del 2015, l’última data que la banda va tocar en directe, i el va editar i publicar el 2 d’octubre Ndeya, el segell que el mateix Hassell va muntar amb Warp.
Són quatre talls i quaranta-dos minuts i trenta-set segons tocats per tres persones, i costa de creure-ho mentre dura «Blue Ba-Ya», que obre amb onze minuts i vint-i-tres. Als tres minuts la melodia de trompeta (sis notes, sense pressa) se la mengen uns desplaçaments rítmics i uns passatges invertits que no venen de cap altre lloc que no sigui la guitarra, els sintetitzadors i l’electrònica de Rick Cox i el baix i la bateria de John von Seggern. «Club Gris-Gris», nou quaranta-tres, fa la mateixa operació a l’inrevés: la trompeta hi entra damunt d’un pols rectangular i el retard entre les dues capes és el que va omplint el tall.
Jeff Rona, que firma la mescla i la coproducció i que hi va començar a treballar quan Hassell encara ho podia aprovar, ha amagat les costures que un directe sol ensenyar, i el resultat és que el disc no sona com un concert en cap moment: els aplaudiments del final d’«Electric Forest» queden ofegats i no se sap mai què feia la sala. La sèrie Pentimento es deia així perquè consistia a recompondre arxiu damunt d’arxiu; aquí el material és un vespre sencer tocat de dalt a baix, i dir-ne volum tercer de la mateixa trilogia costa de justificar.
El tall curt tampoc no hi ajuda. «Broadway Boogie-Woogie», cinc tretze, és un piano a estrebades que munta la melodia amb notes soltes mentre un fons de sintetitzador se li fica a sobre, i al costat de les dues peces llargues es queda en apunt. Hassell va morir el 2021. Abans hi havia hagut «Listening to Pictures» (2018), el primer disc seu en nou anys, i «Seeing Through Sound» (2020), fet amb descarts del primer.
Valoració: 8.0/10
Text d’Aina Torrents