Hollie Kenniff & Kazuma Okabayashi – The Last Bright Place

Post-rock

Portada de «The Last Bright Place», d'Hollie Kenniff & Kazuma Okabayashi

Nettwerk Music Group · 14 d'agost del 2026

El disc obre i tanca amb dues cançons del 2023. «Endless Explorations» (4:07) i «Slow Fire» (3:47) van sortir com a senzills el novembre i el juny d’aquell any i aquí hi tornen remasteritzades, als llocs 1 i 8. Entremig hi ha sis talls més i, d’aquests, quatre també havien sortit sols durant la primavera: «Whispering Winds» (3:04) l’1 de maig, «Infinite Blaze» (3:55) el 22, «Familial Tones» (4:06) el 12 de juny i «Harmonic Haze» (2:56) el 3 de juliol.

Vol dir que de vuit talls només dos arriben nous, «Timeless» (4:30) i «Canvas» (3:59), i que el que es publica és el recull de tres anys de col·laboració a distància. Hollie Kenniff i Kazuma Okabayashi no s’han vist mai en persona: s’han anat passant pistes entre Tòquio i els Estats Units. Són 30:26 en total i cap tall no passa dels 4:30, que és el que acaba pesant: les peces es plantegen, troben el seu color i s’acaben. «Timeless» és la que més espai es dona, amb uns sintetitzadors de textura de cor que creixen i es retiren per sobre d’unes guitarres netes.

Kenniff té la doble nacionalitat canadenca i nord-americana i ha publicat cinc discos llargs al seu nom des de «The Gathering Dawn» (2019); l’últim, «For Those Who Stay», va sortir el 27 de març d’aquest mateix any. Forma Mint Julep amb el seu marit, Keith Kenniff, que firma Helios i Goldmund i que toca el piano de «Harmonic Haze», acreditat amb el segon nom. Okabayashi va néixer a Tòquio i es guanya la vida fent carteres i bosses de pell; va començar a gravar a casa amb un Zoom MRS-1044 i des del 2021 ha publicat prop de vint discos, un ritme que explica part del que passa aquí.

El que el disc fa bé ho fa amb una seguretat que no es discuteix: «Whispering Winds» i «Harmonic Haze» són dues peces de piano i poc més, i el piano hi està col·locat amb una paciència que molta música d’aquesta família no té. Escoltat sencer, però, el conjunt no es mou: les vuit peces ocupen la mateixa franja de to, de volum i de durada, i a partir del quart tall ja no se sap quina està sonant.

És la segona publicació de Kenniff aquest any i la primera que firma amb Okabayashi més enllà d’un senzill.

Valoració: 6.6/10

Text de Marçal Bonastre

Scroll to top