Jazz
Pi Recordings · 28 d’agost del 2026
«Red Admiral Red Moon Rising» dura dotze minuts i vint-i-un segons i s’emporta ell sol un terç llarg dels trenta-sis que fa el disc. És l’excepció: dels deu talls, cinc no arriben als dos minuts i tres més es queden per sota dels quatre. Henry Threadgill fa dècades que escriu en frases curtes i tallades, i aquí ho porta fins on es pot portar.
Zooid torna cinc anys després de «Poof» amb la mateixa instrumentació rara de sempre: Liberty Ellman a la guitarra acústica, Jose Davila a la tuba i el trombó, Christopher Hoffman al violoncel, Elliot Humberto Kavee a la bateria i Threadgill al saxo, la flauta i la flauta baixa. La tuba hi marca el greu amb un pas de xaranga, i costa trobar un moment en què toquin tots cinc alhora. A «Fluoroscope» (6:12) la flauta i la guitarra d’Ellman es reparteixen el davant sense coincidir-hi gairebé mai.
«Bingo» va partit en tres (2:16, 2:02 i 3:41) i col·locat del segon al quart lloc, de manera que l’entrada del disc funciona com una suite abans no arriba el tall llarg.
L’última quarta part és una altra cosa. «Blur», «Off and On What Happened», «Lightnin’», «Snow Bones» i «Wind at My Back» duren entre un minut quaranta-cinc i un minut cinquanta-cinc, van seguits i sumen nou minuts i quart: són apunts, i uns quants s’acaben abans d’haver dit res. Després dels dotze minuts de desenvolupament del centre, el disc es desfà en miniatures.
Pi Recordings el va publicar el 28 d’agost. És el tretzè disc de Threadgill per al segell que Seth Rosner va fundar el 2001 amb el propòsit exclusiu de publicar-lo, i arriba onze anys després d’«In for a Penny, In for a Pound» (2015), el disc que li va valer el Pulitzer de música del 2016.
Valoració: 8/10
Text d’Aina Torrents