Europe – Come This Madness

Classic Rock

Portada de «Come This Madness», d'Europe

Silver Lining Music · 25 de setembre del 2026

«One on One» (3:41) arrenca amb el baix de John Levén al descobert, i és la primera cosa que se sent de Come This Madness: un disc que s’obre per la secció rítmica i no pel teclat, que era la carta de presentació d’Europe el 1986. Són onze talls i quaranta-un minuts, el dotzè disc d’estudi del grup i el primer des de Walk the Earth (2017), amb els cinc de sempre: Joey Tempest, John Norum, John Levén, Mic Michaeli i Ian Haugland.

El van enregistrar al RMV Studio d’Estocolm amb Tom Dalgety a la producció (Ghost, Rammstein, Royal Blood) i el va mesclar Mike Fraser, l’enginyer de casa d’AC/DC. Dalgety consta també entre els autors d’alguns talls, i es nota en com està encaixat el disc: cada cançó entra de seguida al refrany i en surt sense allargar-se.

«The Cult of Ignorance» (3:31) és el tall més ràpid del programa i el que porta el treball de sintetitzador més elaborat, sota una guitarra que juga a fer-se l’AC/DC. La cançó que dona títol al disc (4:02) es queda en territori Deep Purple, amb l’orgue de Michaeli obrint espai per sobre del grup, i «This Time of Year» (4:05) és la balada de piano net i cordes que Tempest ja sap col·locar amb els ulls tancats. «Scandinavian Eyes» (4:51), el tall més llarg i el tercer senzill, és l’únic que es permet créixer per capes; les lletres del disc parlen d’intel·ligència artificial i de desunió política, que no era el terreny habitual de la casa.

Nou anys d’espera es resolen, però, en quaranta-un minuts sense cap peça que passi de 4:51, i el tram final ho paga: «Takin’ It Back» (3:46), «The Angels Must Have Flown» (3:45) i «The Devil’s Back» (3:47) dibuixen tres vegades seguides la mateixa corba, amb el mateix rellotge. L’única cosa que trenca el format és «In the Absence of Grace» (1:28), un enllaç instrumental de minut i mig que fa de frontissa entre les dues meitats. Un disc amb un guitarrista com Norum i un teclista com Michaeli no arriba mai a deixar-los anar.

Onze talls, quaranta-un minuts i dinou segons, publicats per Silver Lining Music el 25 de setembre. El van precedir tres senzills: «One on One» el 28 d’abril, «The Cult of Ignorance» el 3 de juny i «Scandinavian Eyes» l’1 de setembre.

Valoració: 7.5/10

Text d’Enric Vilaplana

Desplaça cap amunt