Jazz
Rune Grammofon · 25 de setembre del 2026
Vuit peces i trenta-cinc minuts i mig. La més llarga, «Winter Is Coming», fa 5:03 i arrenca amb el contrabaix sol abans que el piano hi entri a florir pel final; la més curta, «Another Day», en fa 3:31. Entre l’una i l’altra hi ha un minut i mig de marge, i aquesta és la forma de tot el disc: temes tancats, exposició, un desenvolupament breu i sortida. El trio és el mateix des del principi: Espen Eriksen al piano, Lars Tormod Jenset al contrabaix i Andreas Bye a la bateria, junts des de You Had Me At Goodbye (2010). Almost There és el primer disc que graven sols des d’End of Summer (2020), perquè els dos que hi ha pel mig, In the Mountains (2022) i As Good As It Gets (2023), portaven el saxo d’Andy Sheppard al davant, com ja havia passat a Perfectly Unhappy (2018). Sense el britànic, la veu solista torna a ser el piano d’Eriksen de cap a cap.
La disciplina de format és alhora la marca de la casa i el sostre del disc. Cap dels vuit talls no arriba als cinc minuts i mig, cap no s’obre en un passatge lliure, i la successió de vuit cançons de mida gairebé idèntica acaba aplanant les diferències que hi ha de debò entre elles: «Ancient Rituals» (4:52) i «A Dream In Black And White» (4:12) parteixen de materials ben distints i el rellotge les tracta igual. Setze anys tocant plegats donarien per estirar-se més d’una vegada.
Vuit talls, trenta-cinc minuts i cinquanta segons, gravats a Oslo i publicats per Rune Grammofon el 25 de setembre. El disc obre amb el tall que li dona nom (4:28) i tanca amb «The Atlantic» (4:24).
Valoració: 7.4/10
Text d’Aina Torrents