Jazz
Imani Records / 88 Keys Productions · 13 de novembre del 2025
«Autumn Leaves» és la peça que explica el disc. És una balada que tothom ha sentit mil vegades en tempo lent, i aquí arriba llatinitzada i a un altre pols. El recurs funciona —la cançó es desperta—, i el problema és que Dwayne Dolphin l’aplica a gairebé tot el programa: «Milestones» de Miles Davis, «St. Thomas» de Sonny Rollins, el «Perdido» de Juan Tizol. Vuit talls amb una sola idea d’arranjament al darrere.
La primera línia és qui el sosté. El trompetista James Moore té el millor material solista del disc i el gasta bé, amb intervencions curtes i sense ornament; el saxo alt de Scott Boni hi queda clarament per sota, i el desequilibri es nota cada vegada que els dos s’alternen. Antonio Croes al piano és el tercer solista de pes. Dolphin es queda al contrabaix fent el seu paper, amb George Heid III a la bateria i, en dos talls, el steelpan de Victor Provost, que és el color més interessant que apareix en tot el disc i que es fa servir poc.
Dolphin ha explicat que el va fer perquè el jazz que sentia no l’acabava de satisfer i volia recuperar l’esperit amb què havia crescut a Pittsburgh. La premissa és nostàlgica, i el resultat també: dos originals seus («Snooky & Ricky», amb veus de grup, i «Rated RG», que tanca), un de George Heid III («Were They Only Dreams?») i cinc peces de repertori. Qui hi vagi no hi trobarà res que no hi hagués estat abans.
Imani Records el va publicar el 13 de novembre del 2025. Vuit talls.
Valoració: 6.5/10
Text d’Aina Torrents