Progressive Rock
Autoedició · 2 d’octubre del 2026
«The Angels and the Playground» dura quinze minuts i quaranta-nou segons i s’enduu gairebé la meitat d’un disc de cinc talls i trenta-set minuts. Qui hi canta és Robin Peachey, de Returned to the Earth, i no Caio Claro, que és el cantant del grup. Cap a la meitat de la peça hi ha un tram de veu recitada, a mig camí del rap, dins d’una cançó que per tota la resta va de prog melòdic de teclat i guitarra elèctrica.
Drowning Steps són brasilers i fa una dècada que hi són. Va començar com a projecte en solitari de Claro (veu i guitarres) i avui funciona com a duo amb Fabrício Mendonça a la bateria, amb tres músics més al disc: Leonardo Gonçalves al baix, Marcos Duran a una segona guitarra i Tiago Pierucci als teclats, el sintetitzador, l’orgue, el piano, una guitarra amb wah-wah i les segones veus. El van publicar ells mateixos el 2 d’octubre.
Els dos senzills previs són els talls dos i tres i són també els dos més curts. «Fragments of a Lifetime» (3:31) és el més directe del conjunt i hi canta Laís Gonzalez; «The Nod» (5:41) la canta Erlend Viken, de Soup i de Giant Sky, i és on el sintetitzador de Pierucci passa al davant en comptes de fer de coixí. «Waiting for Redemption» (9:19) és el tall més pesat dels cinc i s’endureix cap al final, i el disc es tanca amb «Life Handed Me the Map», dos minuts i quaranta-cinc segons de balada.
Tres de les cinc cançons les canta algú altre: Peachey, Gonzalez i Viken. Al seu propi disc, al cantant de Drowning Steps li queden dues peces, i una és la balada de dos minuts del final. Els convidats hi estan bé, cadascun al seu tall, i el que queda és una base que es manté i tres cantants que hi passen. El títol acaba en «Book One», i el que hi ha són trenta-set minuts: de la peça de quinze a la balada de dos i tres quarts.
Autoedició, 2 d’octubre del 2026. Cinc talls, 37:05. Caio Claro (veu i guitarres) i Fabrício Mendonça (bateria), amb Leonardo Gonçalves, Marcos Duran i Tiago Pierucci, i les veus convidades de Robin Peachey, Laís Gonzalez i Erlend Viken.
Valoració: 6.9/10
Text de Guillem Cardós