Jazz
AKÌLÒ MUSIC · 15 de maig del 2026
Els títols de «Stay Still» van en ioruba i no hi són de decoració: «Ogunjobi» és un nom que vol dir que la criatura és un regal de la deïtat Ogun, «Òmìrán» vol dir gegant i «Moroko» és un plany funerari. Timothy Digba Ogunbiyi, pianista i compositor nascut a Nigèria, va començar tocant la bateria a l’església, a Lagos, i va deixar l’enginyeria per la música; els onze talls d’aquest disc posen aquell material al costat de la improvisació de jazz sense dissimular la costura.
La formació base és un quartet (Ogunbiyi al piano, Adam Aronesty al saxo tenor, Zach Walgren al contrabaix i Chidiebere Joseph Emmanuel a la bateria) amb convidats que entren quan el tema els demana. «Extinct Man» obre amb una introducció de piano i deixa que el tenor porti una melodia lenta mentre el piano accelera per sota, que és un mecanisme que torna unes quantes vegades. A «Ogunjobi» hi canta Namisa Mdalose Bizana i el piano s’aparta a fer acords; a «A Peacemaker’s Lot» la trompeta d’Aaron Ouellette fa la frase principal; i «Moroko» el porten el tambor parlant i la veu de Temidayo Balogun per sota del saxo d’Aronesty. El tall que tanca i dona títol al disc barreja ritmes de música popular ioruba, piano clàssic i bebop, i és el més calmat de tots.
Dels onze títols, «Zach!» és una transició de contrabaix i no una peça, i «A.O. (Fading Light)» i «A.O. (After Glow)» són el mateix material en dos estats: entre tots tres se’n va una quarta part dels talls del disc sense que cap aguanti sol. I hi ha una asimetria de fons. El material ioruba el porten gairebé sempre la veu i la percussió, mentre que l’harmonia del piano es queda dins del post-bop, de manera que la trobada que el disc anuncia passa més per la superfície que per l’estructura. On passa de debò és a «Adépèlé», amb Balogun al tenor al costat del piano, i a «Òmìrán», on Aronesty i Ogunbiyi s’acaben trobant en un crescendo.
Valoració: 7.0/10
Text d’Aina Torrents