Metal
Aesthetic Death · 30 de setembre del 2026 (edició física)
Els sis talls centrals del disc es diuen «Avolition», «Catalepsy», «Lethargy», «Deviance», «Melancholy» i «Anhedonia». Cinc d’aquests sis noms són termes clínics de l’aplanament psíquic: la manca de voluntat, la immobilitat, la pèrdua del plaer. El disc és una nomenclatura, i cada peça es passa entre 7:20 i 10:46 desenvolupant una entrada del vocabulari.
Destruction Of Orion és Tehina Spasova sola, de Sofia, un projecte que va muntar el 2023 i que ja havia publicat «Decreasing Brightness» el 2024. «States Of Horror» va sortir el maig del 2025 només en digital i ara Aesthetic Death l’edita en digibook, amb data del 30 de setembre, dins d’una operació que inclou també la reedició del debut. Spasova explica que no escriu abans de gravar: compon cada tall durant la sessió, i el concepte del disc va arribar quan ja en tenia uns quants fets.
La veu és un gruny sepulcral i va deliberadament enfonsada a la mescla, per sota de les guitarres i dels sintetitzadors, de manera que funciona com una capa més de textura i no com el centre de res. El que mana són els teclats i la superposició de motius. «Lethargy», que amb 10:46 és el tall més llarg, obre un passatge de piano al mig abans que les guitarres tornin a caure a plom amb corda i cors al darrere; «Anhedonia» (8:23) fa passar una melodia de caixa de música per dins de la distorsió, prou insistent per inquietar i prou fluixa per no trencar l’ambient.
Els recursos barrocs i neoclàssics que Spasova fa servir il·luminen el gruix en comptes de contrastar-hi, i els reserva sobretot per a les entrades i les sortides: «Intro» dura 52 segons i «Outro» 1:50, i entre tots dos emmarquen les sis peces llargues com si fossin les tapes d’un llibre. Quan els fa servir a dins, com al piano de «Lethargy», és on el disc respira.
Avolició, catalèpsia, letargia, melancolia i anhedònia són cinc noms per a la mateixa absència d’afecte, i el funeral doom a aquesta velocitat ja fa l’absència d’afecte tot sol, sense ajuda de cap títol. El resultat és un disc que es passa cinquanta-sis minuts en un registre emocional que ja era complet al minut quinze, i que, amb la veu colgada, només pot variar el timbre dels teclats. I la novetat d’aquest 30 de setembre és una edició, no un disc. Qui el va escoltar el maig de l’any passat té exactament el mateix àlbum amb un llibret millor.
Valoració: 7/10
Text de Roger Estivill