Dead Sea Apes – Psychic Tension

Post-rock

Portada de «Psychic Tension», de Dead Sea Apes

Cardinal Fuzz / Feeding Tube Records · 18 de setembre del 2026

«Damn Your Eyes» arrenca amb una línia de baix que no es mou en set minuts i mig, i aquesta decisió governa la resta del disc. Per sobre, la guitarra de Brett Savage fa el que li sembla: xiscles aguts que entren i surten de la mescla, textures que es desdibuixen i, de tant en tant, una paret de soroll blanc que s’acaba menjant tot l’estèreo. Jack Toker i Chris Hardman no la segueixen ni la contradiuen; aguanten. Psychic Tension és el primer disc d’estudi que els Dead Sea Apes signen des de Rewilding (2023) i treballa així de cap a peus.

El tall que dona títol al disc és el més curt dels cinc (5:57) i el que hi va més de pressa. Hardman hi pica un patró sec, gairebé sense adorns, i Savage hi estira el to cap a un terreny que el grup no havia fressat tant: rock del desert, fuzz i un deix d’americana distorsionada. A «Severance» la mateixa fórmula es desmunta a mitja cançó i el que queda és una frase de guitarra repetida que es va apagant sola.

«Ursa Minor», nou minuts i quart, és on els tres sonen més d’acord. Savage hi abandona el soroll durant una bona estona i hi toca un blues lent, de notes llargues i separades, mentre Toker es limita a la fonamental i Hardman es reserva els plats. És el tall que justifica la durada del disc.

El problema arriba per acumulació. Amb cinc talls i trenta-vuit minuts, el gest és sempre el mateix: muntar una base immòbil, deixar-hi la guitarra a sobre i esperar que la tensió cedeixi. Se sosté quatre vegades seguides abans que algú obri una finestra, i quan s’obre ja és al final: «Deathless» (8:31) és l’únic tall on la formació canvia, amb Toker agafant també una guitarra i Vincent Toker afegint-hi una acústica. Aquell aire hauria fet servei molt abans.

Cinc talls, trenta-vuit minuts. El va gravar i mesclar el mateix Chris Hardman i el publiquen Cardinal Fuzz al Regne Unit i Feeding Tube Records als Estats Units des del 18 de setembre. El que hi havia entremig, Rewilder (febrer del 2026), eren gravacions de sala d’assaig fetes entre el 2019 i el 2025.

Valoració: 7/10

Text de Marçal Bonastre

Desplaça cap amunt