Blues
Forty Below Records · 28 d'agost del 2026
Onze cançons i quaranta-vuit minuts, que per a un disc de blues d’avui és mesura d’artesà. «Take Me Back» (4:35) és l’únic tall amb convidat i el moment alt del conjunt: hi toca Luther Dickinson, cofundador dels North Mississippi Allstars, que ja havia acompanyada al seu Wolf Den del 2015. La seva guitarra elèctrica alterna l’estrebada i el martelleig, i és l’única vegada del disc que algú de fora hi entra a manar.
El camí que agafa la resta és el del soul. «Memories» (5:47) és la peça més llarga i és una balada a l’antiga, cantada amb tota la força; el solo de Brandon Miller hi rebaixa just la tensió necessària perquè els instruments no tapin la veu, i els teclats de Jim Pugh fan la mateixa funció des del darrere. Miller signa la major part del material i hi porta la guitarra rítmica; Nicole toca el baix elèctric, que és el seu instrument des dels temps de Trampled Under Foot, la banda familiar de Kansas City amb què va començar.
La producció és de Tony Braunagel, bateria de la Phantom Blues Band i col·laborador de Taj Mahal, i és una producció d’economia: les coristes Melodye Perry i Maxayne Maraguchi només surten a «Gaslight» (4:15) i a «Tug of War» (3:46), i la resta del disc se les estalvia. Hi ha material de Bill Withers, i «The Same Love That Made Me Laugh» (3:30), del seu +’Justments del 1974, és el tall més curt i el que ensenya millor què busca Nicole aquí, que és la mesura abans que la potència.
Tres dels onze talls ja havien sortit com a single («Gaslight» l’abril, «Tug of War» el maig i «Take Me Back» el juliol): en un disc de quaranta-vuit minuts, una tercera part regalada per endavant. I la seqüència ho paga, perquè l’única aparició convidada és al segon tall i els quaranta minuts que venen després no tenen res d’aquell calibre per oferir. «Chameleon» (4:37) i «Piper» (4:05) són el tram on això es fa més evident, i el tall que dona títol al disc arriba al final com un tancament discret.
Onze talls, quaranta-vuit minuts, Forty Below Records, 28 d’agost. És el quart disc de Danielle Nicole; l’anterior, The Love You Bleed, és del gener del 2024, i Cry No More (2018) li va valdre una nominació als Grammy.
Valoració: 7.3/10
Text d’Enric Vilaplana