Classic Rock
Rise Above Records · 2 d’octubre del 2026
El tall que obre i dona títol a «Star Power» dura cinc minuts i quatre segons i els fa servir per apilar orgue, riffs galopants i una bateria que no deixa respirar: és la declaració d’intencions de les onze cançons que venen, quaranta-dos minuts i mig de glam amb els teclats al davant, editats per Rise Above el 2 d’octubre, amb Chris Dando als teclats, Tadhg Bean-Bradley a la guitarra, Leon Smith al baix i Eddy Geach a la bateria. Ash Baker hi posa una segona guitarra i firma la gravació i la producció.
Qui canta és Siân Greenaway, que va ser la veu d’Alunah entre el 2017 i el 2024 i que ha deixat el doom de Birmingham per una cosa molt més brillant. «Dirty Martini» va de T. Rex a un pont de teclats que podria ser de la PFM en tres minuts i mig; «The Passenger» s’estira fins als cinc i mig amb un Moog que no para quiet; «Jack Rabbit» comença al piano, a la manera de «Goodbye Yellow Brick Road», i als noranta segons ja va a mig camí d’un galop de la NWOBHM. A «The New Thing» Greenaway treu la flauta i el disc es converteix durant quatre minuts i mig en un vals que mira cap a Focus i cap a Jethro Tull, i «Take to the Streets» són tres minuts justos de shuffle de blues amb les veus apilades com les feia Queen. Lita Ford i Gareth McGrillen, de Pendulum, hi col·laboren.
La quantitat de referències és també el problema. Cap tall no arriba als sis minuts, i quan n’hi caben tres de diferents a dins —«Jack Rabbit» passa del piano al galop i del galop a una secció psicodèlica en tres minuts i vint-i-sis segons— el que hi queda pel camí és la cançó, que no acaba de tenir temps de ser-ho. «Planets Collide» aguanta tres minuts i vint amb una sola idea, l’actitud de garatge dels seixanta, i el disc hi guanya.
Surt gairebé dos anys després de «Fandabidozi» (Rise Above, 4 d’octubre del 2024), el debut, i amb el mateix segell.
Valoració: 7.5/10
Text d’Enric Vilaplana