Progressive Rock
Bob Catley ha explicat en una conversa amb Dales Rock Interviews per què va decidir mantenir Magnum en actiu després de la mort de Tony Clarkin, guitarrista i compositor del grup. Diu que no li sortia del cor, que hi va ser empès des de fora i que durant bona part d’aquell any va viure amb un buit que no sabia com omplir. Tots dos havien treballat junts durant cinquanta anys.
Qui el va tornar a pujar a l’escenari va ser Tobias Sammet. Catley ja tenia contractada la gira d’estiu amb Avantasia, el projecte del músic alemany en què fa anys que participa, i s’hi va agafar per no quedar-se a casa: una desena de grans festivals europeus on va comprovar que el públic sabia perfectament qui era i què li havia passat. Cantant temes d’un altre davant d’aquella reacció, diu, va concloure que ho havia de compartir també amb el públic de Magnum, que no va a veure’l una hora sinó una hora i mitja i no va a veure ningú més.
La incògnita era la guitarra i l’ha resolta Brendon Riley, l’antic tècnic de guitarres de Clarkin, que ja es coneixia el repertori de memòria i que als seguidors no els resultava una cara nova. Ha estat el guitarrista de les dates del 2025 i del 2026.
Magnum van néixer a Birmingham a principis dels setanta i van acabar definint un territori que a la Gran Bretanya es va batejar com a pomp rock, amb «Chase the Dragon» (1982), «On a Storyteller’s Night» (1985) i «Wings of Heaven» (1988), i amb les portades de Rodney Matthews com a segell visual. Clarkin ho escrivia pràcticament tot. Després de la separació del 1995 i del retorn el 2001 van encadenar un disc cada dos anys fins a «Here Comes the Rain» (2024), que el guitarrista va deixar acabat abans de morir.
Text de Berta Sagristà