Jazz
Dodicilune · 28 de gener del 2026
«Ocean Song», el tercer tall, són tres minuts i quart de piano i veu sense cap altre instrument i sense cap paraula que calgui entendre. És el centre de «Bazrima», que Dodicilune va publicar el 28 de gener (ED611-7): deu composicions, trenta-quatre minuts i quaranta-cinc segons, i una plantilla de dos (Andrea Goretti al piano i Sivan Arbel a la veu i també al piano) gravada a Cavalicco, a prop d’Udine, el 8 i el 9 de setembre del 2025.
El títol ve d’una paraula hebrea que vol dir «en flux», i la manera de treballar li dona la raó: les peces es passen la melodia en comptes de repartir papers de solista i acompanyant. «Perpetuum Mobile», tres minuts i quaranta-u, és on això es nota més, amb la veu d’Arbel entrant i sortint d’un moviment de piano que no s’atura; «The World of the End» és el tall més llarg amb cinc minuts i set i el que es permet més silenci; «Adama Ayefa» obre la porta a la música popular que Arbel porta de casa. La col·laboració es va fer a distància entre dos músics que no es coneixien.
La mida d’algunes peces va en contra del plantejament. «The Void» està partida en dues parts que juntes no arriben als cinc minuts, i «Angels’ Light» en dura dos i onze: quatre dels deu talls queden per sota dels tres i mig, i en un disc de piano i veu, on tot depèn de com es desenvolupa una frase, això deixa idees exposades i no desplegades. Els dos talls que passen dels quatre minuts són justament els que més s’aguanten. Arbel és cantant, compositora i arranjadora i treballa entre el jazz i les músiques del món, Goretti és pianista de jazz, i «Bazrima» és el primer disc que firmen plegats.
Valoració: 7.0/10
Text d’Aina Torrents