Jazz
Autoeditat · 17 d’abril del 2026
«Reginella» obre el disc: una cançó napolitana de manual, aquí en cinc minuts i vuit segons de trio d’orgue, amb el Hammond B3 de Kyle Koehler portant el tema endavant i Carmen Intorre Jr. a la bateria. L’altra napolitana, «Come Pioveva», arriba en tercer lloc i dura tres minuts i cinquanta-sis: Alessandro Florio la toca gairebé com una balada, amb un so de guitarra net i sense greixar.
«Controra» és l’estona morta de després de dinar, quan el sol pica més i a Itàlia no es mou ningú, i el disc s’hi manté fidel durant tres quartes parts del metratge. La sortida d’aquesta calma són els sis minuts i trenta-sis de «Taneda», el tall més funky, amb Troy Roberts al saxo i la guitarra de Florio per primer cop bruta; comparteix títol amb el disc a duo que ell mateix va gravar amb el contrabaixista Mattia Magatelli el 2014.
Es tanca amb «Trouble #02», un blues de Stanley Turrentine que, segons el mateix trio, va sortir de manera espontània dins de l’estudi.
Vuit temes i quaranta-un minuts, dels quals només tres porten la firma de Florio; la resta són les dues napolitanes, dos estàndards («Will You Still Be Mine» i «Born to Be Blue», aquest amb la veu de Laura Taglialatela) i el Turrentine final. No hi ha cap moment en tot el disc en què et calgui parar el que estiguis fent, i sembla que sigui exactament el que es buscava: quaranta-un minuts de controra són quaranta-un minuts de no passar res. És el primer trio amb orgue de Florio des de «Roots Interchange» (2015) i el primer amb Koehler; el va publicar pel seu compte el 17 d’abril.
Valoració: 6.5/10
Text d’Aina Torrents