Richie Kotzen + Susan Santos

Richie Kotzen ens asalta emocionalment a la Sala Salamandra

Bandes: Richie Kotzen + Susan Santos

Lloc: Sala Salamandra – L’Hospitalet del Llobregat (Barcelona) – 17 de juny de 2024

Promotor: Madness Live

Text: Òscar Saro (Sudant Rock)

Fotos: Jordi Amela (@amela_photo_concert)

Col·laboració amb Sudando Rock (https://sudandorock.com/) i Metal Hammer (https://metalhammer.es/)

Senyores i senyors del jurat, havent promès dir tota la veritat, no tinc més remei que explicar-vos tots els detalls esdevinguts la nit del 17 de juny i assenyalar el culpable i els causants d’aquest gloriós contratemps…

Sens dubte, el guitarrista nord-americà Richie Kotzen va ser el principal culpable del que va passar aquest dilluns de juny a la Sala Salamandra. Situat en una posició propera a l’escenari, vaig poder veure com disparava directament i repetidament al cor de les ànimes rockeres congregades a la sala. Sàpiguen que jo mateix em vaig veure afectat intensament per aquest atac indiscriminat i fins i tot em va arribar a saltar alguna llàgrima d’emoció.

Pel que fa a l’arma del crim, constato que durant tot el concert va empunyar una Fender Telecaster Richie Kotzen Signature amb cos de freixe, pal d’auró i acabats brillants. Cal destacar que el vaig veure manipular diverses vegades i en directe el control del to. Potser amb aquesta estratagema va aconseguir variacions tonals definitivament perilloses.

Per estrany que sembli, és una evidència que a l’escena del crim no es va poder trobar cap pua de guitarra. I destaquem que és sorprenent, atès la velocitat d’execució que el vam poder veure en certs moments. Seguint aquesta pista he pogut arribar a la conclusió que l’autèntic detonant emocional va ser la tècnica tan personal de Kotzen. Aquest «fingerpicking» tan especial que li permet assolir un so únic i una gran fluïdesa en la seva interpretació. Un estil molt expressiu i emotiu, que resulta definitivament letal.

També destacaré que crec apreciar un altre detonant emocional en la versatilitat de Kotzen i en aquesta capacitat de barrejar diferents estils rock, blues, jazz, funk… per acabar invocant sobre l’escenari l’esperit de Hendrix, Ray Vaughan o fins i tot Prince. Qui és capaç de no sucumbir davant d’un còctel tan explosiu?

I em sembla important destacar que tot el que va passar va passar mentre Kotzen es mostrava força impassible i impertorbable. Amb samarreta negra sense mànigues, lluint collarets, anells i tatuatges, comunicant-se escassament amb el públic i mostrant únicament un elegant somriure.

Assenyalo també, com a coautors del crim, els seus acompanyants d’escenari: Dylan Wilson al baix i Kyle Hughes a la bateria. Tots dos es van mostrar poderosos i desacomplexats darrere dels seus instruments, arribant a constituir juntament amb Kotzen un power trio ben compenetrat.

I indubtablement també podem assenyalar com a causants indirectes a Madness Live, culpables de portar-nos a Kotzen als nostres escenaris, programant fins i tot un concert a la Sala La Riviera de Madrid al costat d’Extreme, o el seu pas pel Rock Imperium Festival que encara s’està celebrant mentre redactem aquest atestat. Ells sabran què fan.

Perque en quedi constància, deixo documentat el setlist en que vam poder gaudir de diversos dels seus clàssics habituals i que va rematar amb “Shapes of Things” un cover dels Yarbirds i amb el seu últim senzill, publicat recentment, “Cheap Shots”:

“Losing My Mind”
“War Paint”
“Fooled Again”
“Dogs”
“Bad Situation”
“Fear”
“Love Is Blind”
“Doin’ What the Devil Says to Do”
“Help Me”
“Peace Sign”
“Remember”
“Go Faster”

Encore:

“Shapes of Things” (The Yardbirds cover)
“Cheap Shots”

Ja que m’insisteixen que exposi tots els detalls que pugui recordar, explicaré que potser cal afegir a la llista de culpables a la primera artista que trepitjo l’escena del crim: Susan Santos. Brillant guitarrista extremenya, establerta a Madrid, de formació autodidacta i esquerrana en l’execució. Actualment es troba promocionant el seu sisè treball d’estudi, “Sonora” que ja vam poder escoltar en directe el passat mes de febrer a la Sala Upload. El concert que el vam veure a la Sala Salamandra va ser més curt, set cançons, però n’hi va haver prou per trobar proves de la seva culpabilitat. I és que Susan exhibeix solos de guitarra en què sembla que s’està electrocutant. Una electricitat que és realment contagiosa i que, aquella nit, va ser un poderós brou de cultiu per el que va venir després.

Arribats a aquest punt de la nostra confessió, indubtablement també hem d’assenyalar els dos músics que acompanyen Santos a la seva gira: David Salvador (baix) i Juli El Lento (bateria).

Espero, senyores i senyors del jurat, que la meva declaració serveixi per evidenciar els poderosos efectes col·laterals que Richie Kotzen genera en directe i per advertir a tot aquell o aquella que tingui intenció de posar-se entre el públic en un dels seus concerts.