Peter Hammill – Tears In Time

Progressive Rock

Portada de «Tears In Time», de Peter Hammill

Esoteric Antenna · 25 de setembre del 2026

«For A Rainy Day» (6:18) obre amb un piano de cua sol i la veu entrant per damunt abans que la corda s’hi posi, i és el tall més llarg dels onze: la resta del disc no torna a passar dels 5:32. Hammill hi ha aplegat material gravat en llocs diferents entre el 1991 i el 2026, amb els arranjaments i les lletres refets aquests últims anys. Ell mateix ho descriu així: «Aquestes cançons han trigat molt a gestar-se i a fer-se. Sembla que s’aguanten com a grup, tot i que hi ha representat un ventall ampli d’estils».

«Heavy Weather» (4:23) és el tall que va sortir primer i el que menys sona al Hammill de l’estudi de casa: sintetitzadors de textura vuitantina amb la veu passant-hi pel damunt. La cançó parla d’Ucraïna, i una versió anterior ja s’havia venut en un CD limitat als concerts de Tòquio de l’octubre del 2023. «Red Flags (In The Sunset)» (3:12) va per l’extrem contrari: un rocker de tres acords amb un riff que s’enganxa, del qual l’autor diu que «torna a una sensació de Nadir», és a dir al Nadir’s Big Chance del 1975.

El disc l’ha tocat, gravat i produït ell sol, com fa dècades. L’única excepció és «The Wheels» (5:32), coescrita amb Saro Cosentino, que també va participar en la gravació. Tanca «And When He Ran» (2:34), el tall més curt de tots, escrit per la mort del seu gos Bentley: «De vegades has d’escriure una cançó perquè és el que fas, però al principi no sabia si la faria pública».

Els quaranta-sis minuts es reparteixen entre onze cançons i vuit no arriben als quatre minuts i mig. Al tram central —«Angle Of The Curve» (3:36), «So Much Water» (3:33), «Tabula Rasa» (3:45), «Oh The End» (3:20)— el disc canvia de registre cada tres minuts i escaig i cap d’aquelles quatre té prou metratge per desplegar-se. L’origen dispers del material es paga en la seqüència, no en les cançons.

Cinc anys després d’In Translation (2021), que era un disc de versions, i nou des de From The Trees (2017), l’últim de material propi. Onze talls, quaranta-sis minuts, Esoteric Antenna, 25 de setembre.

Valoració: 7.9/10

Text de Guillem Cardós

Desplaça cap amunt