Alternative
Wrong Speed Records · 25 de setembre del 2026
El títol surt del segon tall. «Beast» (4:37) arrenca amb una visió bíblica i hi va entortolligant Dickens i trossos d’història britànica per parlar del feixisme que torna; d’aquí ve The Antigeist, que és zeitgeist, poltergeist i Anticrist alhora. Un joc de paraules que es podria quedar en acudit i no s’hi queda.
Després de Dead Centre (2024), que aparellava una novel·la al·lucinada amb una sola peça instrumental de la llargada del disc, aquest és el treball més fet de cançons que els germans Farthing han signat mai. Hi ha molt més piano de Roo, i Tim hi canta molt més, amb una veu suau i melòdica, en comptes de recitar amb la sequedat del material antic.
«Population 206» (4:18) és synth-pop sense energia, i ho és a propòsit: hi estira els mites sobre la immigració fins a un final ridícul. «Cramming» (5:28) creix a partir d’un pols de bips que es va fent més insistent mentre el grup fa el que sap fer millor, que és dibuixar una escena a base de preguntes que no contesta ningú; aquí, sobre les conversions religioses dels homes poderosos quan tenen problemes.
Per primera vegada els Farthing deixen de firmar com a Operatives A i B i hi posen el nom. Els acompanyen Rob Ellis a la bateria i Joe Thompson al baix, i el disc es va gravar tocant tots quatre en una sola sessió abans de passar-se un any retocant-lo.
Set cançons, cap per sota de 4:08 ni per sobre de 5:28, trenta-tres minuts i mig: una regularitat tan exacta que acaba aplanant un disc que parla de coses molt diferents. I «America» (5:07) només toca el seu assumpte de passada, després de sis talls que hi havien anat de cara.
Set talls, trenta-tres minuts i mig, Wrong Speed Records, 25 de setembre. És el vuitè llarg de Reigns des de We Lowered a Microphone Into the Ground (2005). Tanca «America», on el narrador plega la roba sota el moll i se’n va a caminar mar endins cap als Estats Units.
Valoració: 7.4/10
Text de Marçal Bonastre