Metal
Relapse Records · 25 de setembre del 2026
«Consume Me» dura 11:38 i s’endú més d’una quarta part de Decay. La percussió no hi arrenca mai del tot: els tambors piquen desordenats sota una realimentació que xiscla, la cosa s’apaga fins a quedar gairebé en silenci i, just quan sembla acabada, torna amb una rebufada de soroll i uns cops secs que sonen com un martell sobre l’enclusa. A sobre hi ha Justin Broadrick repetint «CONSUME ME» fins que la paraula deixa de voler dir res.
El disc s’obre amb «Master and Slave», 8:46 de tons esmolats, teclats que xiulen com un brunzit llarg i un ritme de fuetada. Les veus s’hi belluguen a sota sense que se’n pugui treure ni una síl·laba. De sis talls, dos passen dels vuit minuts i el conjunt no arriba als quaranta-dos: Decay és un disc curt fet de peces llargues.
Surt de les mateixes sessions que Purge (2023), cosa que costa de creure posant-los l’un al costat de l’altre: aquell tenia groove i beats manllevats al hip-hop, i aquest no en té gens. Broadrick el signa amb Ben Green, el baixista de sempre, i el va tenir enllestit molt abans de l’operació abdominal que l’ha aturat aquest any. Sí que hi ha veus que va gravar arrossegant una hèrnia, i es nota.
El tram central és on el disc respira una mica. «Feral Colony» (5:02) solda un trepig de glam a la trituradora industrial, amb un riff que fa espurnes i un baix pastós per sota. «Fear of Man» (5:23) hi planta una bateria seca i aquell mateix baix brut sota un teclat que esgarrapa, i quan hi arriba una onada de guitarres distorsionades és l’únic moment del disc que es pot qualificar d’amable.
La caixa de ritmes que intenta engegar i no pot és el gest central de «Fodder» (5:55) i torna a ser-ho de «Consume Me»: en un disc de sis talls, repetir el mateix truc als dos últims i més llargs es fa notar de seguida. I hi ha l’ambigüitat de com es presenta, perquè la nota de premsa el diu penúltim i a fora s’ha explicat com el darrer. Un disc construït sencer com un comiat es mereix que se li digui si ho és.
Sis talls, quaranta-un minuts i cinquanta-un segons, Relapse Records, 25 de setembre. És el desè àlbum de Godflesh comptant-hi Streetcleaner (1989), i Broadrick ha explicat que físicament ja no es veu capaç de continuar amb aquesta banda, tot i que sí de seguir fent música.
Valoració: 7.8/10
Text de Roger Estivill