Jazz
Andy Sheppard publica l’11 de setembre «Salt Catchers», enregistrat en trio amb la pianista italiana Rita Marcotulli i el contrabaixista francès Michel Benita. El disc surt per ECM i està gravat sense bateria ni percussió.
El saxofonista i compositor britànic explica que fa molt de temps que coneix tots dos músics però que no havien gravat mai plegats, i que la seva divisa és que la melodia va abans que tota la resta.
En la conversa amb JazzTimes en què n’ha parlat, Sheppard repassa també la part de la seva biografia que rarament apareix a les notes de premsa. Abans del primer contracte discogràfic va passar cinc anys a París tocant literalment al carrer per sobreviure, després d’haver comprovat que Londres no tenia els carrers empedrats d’or que ell i els seus companys de Sphere s’havien imaginat. El retorn va coincidir amb l’explosió del jazz britànic al voltant del segell Antilles, el mateix de Courtney Pine.
Sheppard ha tocat a les big bands de Gil Evans, George Russell i Carla Bley, i va gravar quatre discos en trio amb la mateixa Bley i Steve Swallow —entre els quals «Andando el Tiempo» (2016)—, que va ser també el seu primer productor.
Amb el seu propi nom ha publicat, entre d’altres, «Movements in Colour» (2009), «Surrounded by Sea» (2015) i «Romaria» (2018).
Text d’Aina Torrents